Tema 2: Muntatge multimèdia.

Imatges, so i dades son bastant diferents per diverses raons, com per exemple els diferents formats que requereixen i també la seva naturalesa. Però que siguin diferents no vol dir que no es puguin unir, per aquesta tasca es necessita un muntatge multimèdia.

Comencem pel principi: Què significa multimèdia? És senzill, es tracta de una tècnica, aparell o qualsevol cosa que combini o permeti combinar diversos mitjans d'informació tals com imatges, so o fins i tot vídeo.
Dit això, queda clar què un muntatge multimèdia és un muntatge que conjunta so, vídeo, imatges i altres mitjans d'informació.

Com moltes altres coses, els muntatges multimèdia tenen diversos tipus, en aquest cas són dos:

• Multimèdia lineal: En el que l'usuari no pot controlar la navegació i té principi i final, l'exemple mes abundant son les pel·lícules o els vídeos de YouTube.
• Multimèdia no lineal: Aquest tipus es basa en la interactivitat, pots saltar-te parts o arribar a un punt del muntatge sense haver-lo de buscar, un exemple serien els DVD de les pel·lícules o series, que tenen un menú de escenes per arribar-hi de forma còmoda.

Bé, per explicar millor els muntatges multimèdia investigaré els formats dels principals components: El audio i el video.

Audio

Pot ser de dos tipus:

• Obtingut per mostreig, en que cada cert interval (Bitrate) s'enregistra so analògic.
• Reproduït per formulacions matemàtiques com per exemple els sistemes MIDI (Musical Instrument Digital Interface)

En aquest últim cas, el so s'extreu d'uns bancs de registres sonors que es troben en el ordinador i poden ampliar-se cada cop que poses una cançó al ordinador.

Compresió d'àudio.

L'àudio enregistrat per el primer tipus ocupa de manera exagerada al enregistrar freqüències que no sent la oïda humana, per aquesta raó l'emmagatzematge de cançons enregistrades d'aquesta forma, sobretot les de mes qualitat, es complicada, a més de complicar la distribució a través d'Internet.

Per aquesta raó es van crear els sistemes de compressió:

Un sistema de compressió és un conjunt d'algoritmes matemàtics que, un cop aplicats a un fitxer de mostreig, permeten reduir-ne la mida.

 Aquests algoritmes es distribueixen en forma de còdec, aquests comprimeixen el fitxer de mostreig i si vols reproduir el fitxer en un altre ordinador es necessita instal·lar allà el còdec. Per això els sistemes operatius porten el còdec mes comuns incorporats de fabrica, aquests es poden ampliar instal·lant reproductors de so i de vídeo, o amb paquets de còdecs a traves d'Internet.

A vegades es confon còdec i format, la diferencia es que el format es la manera en que es genera el fitxer i el còdec es l'algoritme de compressió.
Alguns dels formats més utilitzats són: wav, au, wma, mp3, ogg, atrac, rm, ra, etc...

Vídeo

El funcionament del vídeo es semblant al del àudio, però afegint imatges al so. Al igual que el enregistrament de so, el vídeo enregistra freqüències de llum que l'ésser humà no pot veure, per això els còdecs de vídeo son diferents als d'àudio. 

Però abans millor conèixer els principals formats de video: avi, mpg, wpm (Windows media player), rm (real player), mov, flv,...

Compressió de vídeo 

Sense els sistemes de compressió, els vídeos serien tan grans que no podrien cabre en CDs ni podrien compartir-se per Internet.

Els principals sistemes de compressió pensats per a alleugerar vídeos son:

DV, utilitzat en càmeres digitals, Mpeg, que comprimeix amb diversos nivells de compressió, DivX, que genera fitxers de vídeo petits amb una qualitat mitjana, i el Xvid, un còdec lliure que s'ha estès molt.