Exercisis lnscape

Exercisi 1 i exercisi 2 (clic per ampliar)

Tractament d'imatges:

Introducció

Els programes de disseny d'imatge s'utilitzen des de el 1995, , ara s'apliquen en molts àmbits, des de la construcció fins a els àmbits més lúdics.

Al igual que molts altres àmbits en la informàtica, les imatges han canviat molt amb el temps, sobretot en la generalització dels formats.

Formats.

Hi han dos tipus de formats bàsics, els vectorials i el mapa de bits.

Dibuix vectorial

Aquest tipus de dibuix es distingeix per el fet de que s'elabora a partir de formulacions matemàtiques i vectors.

Aquest fitxer es pot augmentar infinitament, ja que es forma a partir de punts en eixos de coordenades, i quan augmentem la imatge, només augmentem la distancia entre els eixos, i els punts sempre estan en el lloc que toca i manté una qualitat uniforme.

Les extensions més comunes són: wmf, odg, svj i swf.

Mapes de bits

Al contrari que els gràfics de vectors, els mapes de punts o mapes de bits perden resolució i qualitat al ser ampliats, però permeten millor detall que en els gràfics de vectors.

Aquest tipus en comptes de elaborar-se amb formules matemàtiques, es crea a partir de una "reixa" en la qual en cada cuadret ss'hi posa un color, cada cuadret s'anomena bit i el conjunt de centenars o milers de petits bits fan una imatge.

Les extensions són: mbp, tif, gif, jpg, pct, png i psd.

Exemple de la diferència entre mapa de bits (esquerra) i gràfic de vectors (dreta).

Eines web 2.0 útils: Zooburst, voki i tiki-toki

Ara comentaré algunes eines web 2.0 molt interessants:

Zooburst:
Es una practica i senzilla eina per fer llibres de contes virtuals  utilitzant imatges desplegables.
A part de que és fàcil d'utilitzar, es molt visual i interactiva.
Voki
una eina per fer avatars parlants i interactius. Amb una interfície molt intuïtiva i la infinitat de possibilitats. Pots    modificar completament el personatge i ficar-li qualsevol frase.

Tiki-toki
És, segurament la més útil. Dirigida a empreses, a professors i gent que vol organitzar el seu temps.
Amb aquesta eina pots crear línies de temps amb les coses que tens que fer (reunions, dies especials, etc...)
A més pots compartir les línies de temps amb els teus amics.

http://www.tiki-toki.com/timeline/entry/85206/2013/#vars!date=2013-01-08_15:22:50!

Splicd

Hola, avui us ensenyaré una eina bastant util per publicar fragments de vídeos, splicd.

Amb aquesta senzilla eina només has de posar el link del video i el segon del començament i final del fragment que vols.
Per ensenyar-ho, us poso un exemple:

Video original:http://www.youtube.com/watch?v=9bZkp7q19f0
I aqui el video retallat amb l'splicd, des del segon 12 fins a un minut i deu segons:

powered by Splicd.com

Windows movie maker

Hola, avui us ensenyaré el que es pot aconseguir amb un dels programes per crear muntatges multimèdia més senzills i utilitzats: el Windows movie maker.

Amb una interfície molt intuïtiva però completa es pot crear muntatges molt complets, amb una possibilitat d'edició molt alta per ser un programa gratuït i senzill.

Ara us posaré un exemple:

Programa de radio

El treball més important del temari del tema 2 es fer un programa de radio, així que aqui us el posem:

Titol del programa: El reportatge
Tema: Els gags
Creadors: Jaume calle i Elias afrig
Agraïm la col·laboració de: Paula Pinto, Nabila Ayada, Martin Rodriquez i Gloria Solà

El programa en qüestió:

Tema 2: Muntatge multimèdia.

Imatges, so i dades son bastant diferents per diverses raons, com per exemple els diferents formats que requereixen i també la seva naturalesa. Però que siguin diferents no vol dir que no es puguin unir, per aquesta tasca es necessita un muntatge multimèdia.

Comencem pel principi: Què significa multimèdia? És senzill, es tracta de una tècnica, aparell o qualsevol cosa que combini o permeti combinar diversos mitjans d'informació tals com imatges, so o fins i tot vídeo.
Dit això, queda clar què un muntatge multimèdia és un muntatge que conjunta so, vídeo, imatges i altres mitjans d'informació.

Com moltes altres coses, els muntatges multimèdia tenen diversos tipus, en aquest cas són dos:

• Multimèdia lineal: En el que l'usuari no pot controlar la navegació i té principi i final, l'exemple mes abundant son les pel·lícules o els vídeos de YouTube.
• Multimèdia no lineal: Aquest tipus es basa en la interactivitat, pots saltar-te parts o arribar a un punt del muntatge sense haver-lo de buscar, un exemple serien els DVD de les pel·lícules o series, que tenen un menú de escenes per arribar-hi de forma còmoda.

Bé, per explicar millor els muntatges multimèdia investigaré els formats dels principals components: El audio i el video.

Audio

Pot ser de dos tipus:

• Obtingut per mostreig, en que cada cert interval (Bitrate) s'enregistra so analògic.
• Reproduït per formulacions matemàtiques com per exemple els sistemes MIDI (Musical Instrument Digital Interface)

En aquest últim cas, el so s'extreu d'uns bancs de registres sonors que es troben en el ordinador i poden ampliar-se cada cop que poses una cançó al ordinador.

Compresió d'àudio.

L'àudio enregistrat per el primer tipus ocupa de manera exagerada al enregistrar freqüències que no sent la oïda humana, per aquesta raó l'emmagatzematge de cançons enregistrades d'aquesta forma, sobretot les de mes qualitat, es complicada, a més de complicar la distribució a través d'Internet.

Per aquesta raó es van crear els sistemes de compressió:

Un sistema de compressió és un conjunt d'algoritmes matemàtics que, un cop aplicats a un fitxer de mostreig, permeten reduir-ne la mida.

 Aquests algoritmes es distribueixen en forma de còdec, aquests comprimeixen el fitxer de mostreig i si vols reproduir el fitxer en un altre ordinador es necessita instal·lar allà el còdec. Per això els sistemes operatius porten el còdec mes comuns incorporats de fabrica, aquests es poden ampliar instal·lant reproductors de so i de vídeo, o amb paquets de còdecs a traves d'Internet.

A vegades es confon còdec i format, la diferencia es que el format es la manera en que es genera el fitxer i el còdec es l'algoritme de compressió.
Alguns dels formats més utilitzats són: wav, au, wma, mp3, ogg, atrac, rm, ra, etc...

Vídeo

El funcionament del vídeo es semblant al del àudio, però afegint imatges al so. Al igual que el enregistrament de so, el vídeo enregistra freqüències de llum que l'ésser humà no pot veure, per això els còdecs de vídeo son diferents als d'àudio. 

Però abans millor conèixer els principals formats de video: avi, mpg, wpm (Windows media player), rm (real player), mov, flv,...

Compressió de vídeo 

Sense els sistemes de compressió, els vídeos serien tan grans que no podrien cabre en CDs ni podrien compartir-se per Internet.

Els principals sistemes de compressió pensats per a alleugerar vídeos son:

DV, utilitzat en càmeres digitals, Mpeg, que comprimeix amb diversos nivells de compressió, DivX, que genera fitxers de vídeo petits amb una qualitat mitjana, i el Xvid, un còdec lliure que s'ha estès molt.